CARLES CANO ( Valencia, 1957)
HIVERN
 |
| Carles Cano |
sobre
els raïls glaçats,
marxa
el tren de la neu,
el
fred i la tempestat.
En
l´estació de l´hivern,
ningú
no el vodria agafar,
si
non fos pel Nadal, els Reis,
el
Pare Noel i els regals.
DES DE LA FINESTRA
Des de la finestra veig
un
bocinet de mar.
És
tan menut, tn petit,
que
no cabria un calamar.
Però
eixe trosset de blau,
a
voltes boirós, imaginat,
és
una escletxa, un túnel,
per
on fugir escapat
quan
em sotja l´angoixa,
el
lent a-vor-ri-ment,
les
muralles de rajoles,
els
negres pressentiments.
De
de la finestra veig
un
bocinet de mar.
És
tan menut, tan petit,
que
no cabria un calamar.
QUÈ ES POESIA?
( A Bécquer)
Què
es poesía? Dius,
mentres
claves el meu cos
amb
una agulla a una cartolina.
Què
es poesía? I tu m´ho preguntes?
Poesia
era jo, tros de soca:
una
papallona filant camins de colors
per
un jardí en flor.
 |
| Ilustracións de Paco Giménez |
A
LA FONT ROJA HI HA UNA CABRA
A
la Font Roja
hi
ha una cabra,
boja,
pèl
-roja,
escarxofada,
banyuda,
culicuapeluda.
Té
quatre cabridets,
bojos,
pèl-rojos,
escarxofats,
banyuts,
culicuapelats.
(Do libro 29 poemes per al dia a dia i un per a la nit, editado por Edicions Bromera, 2015)
